L’article 7.p) de la Llei de IRPF preveu l’exempció, amb uns límits, “dels rendiments de treball percebuts per treballs que efectivament es realitzin a l’estranger”.
El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 25 de febrer de 2021, resol que en l’expressió “rendiments del treball percebuts per treballs efectivament realitzats a l’estranger” que conté l’article 7.p) de la Llei de IRPF s’hi han d’incloure els rendiments del treball percebuts pel treballador, incloent aquells que corresponguin als dies de desplaçament al país de destí i als dies de retorn a Espanya.
Per aplicar aquesta exempció no s’estableix cap mínim temporal ni s’especifica cap límit mínim de dies per tal de poder-la aplicar.
Amb aquesta exempció es busca afavorir la internacionalització del capital humà amb residència a Espanya mitjançant una reducció de la pressió fiscal dels treballadors residents a Espanya que es desplacin a l’estranger amb finalitats laborals.