L’increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per al 2026 ve acompanyat d’un ajust clau a l’IRPF que evita que les persones que el perceben hagin de tributar per aquest concepte. Per tal que l’augment de l’SMI no es tradueixi en una major càrrega fiscal, la normativa de l’IRPF s’ha modificat amb efectes retroactius des del mes de gener.
Amb efectes des de l’1 de gener de 2026, s’ha modificat la normativa de l’IRPF per evitar que les persones que perceben el Salari Mínim Interprofessional (SMI) tributin per aquest concepte. El canvi s’introdueix mitjançant el Reial decret llei 5/2026, publicat al BOE el 19 de febrer de 2026 i en vigor des del dia 20.
La mesura no actua mitjançant una exempció directa del salari, sinó a través d’una deducció específica a la quota de l’impost, dissenyada per neutralitzar l’efecte fiscal de l’SMI.
Atenció. L’SMI no es declara com a renda exempta: es declara, però la seva tributació es compensa mitjançant una deducció.
Com queda l’SMI el 2026?
Per contextualitzar la mesura fiscal, convé recordar quin és exactament l’SMI vigent el 2026.
L’SMI per al 2026 s’ha fixat en:
- 1.221 euros bruts mensuals,
- en 14 pagues,
- cosa que suposa un import anual de 17.094 euros bruts.
Aquest import és el que serveix de referència per a la deducció a l’IRPF dissenyada per evitar que les persones que perceben el salari mínim suportin càrrega fiscal per aquest concepte.
L’ajust a l’IRPF parteix precisament d’aquesta xifra anual, de manera que la deducció s’aplica íntegrament quan els rendiments del treball no superen aquest llindar i es redueix progressivament quan el salari se situa lleugerament per sobre.
Atenció. L’SMI és una referència anual: situacions com contractes a temps parcial, altes o baixes durant l’any o pagues prorratejades poden alterar l’encaix fiscal final.
A qui s’aplica l’eliminació de l’IRPF?
La deducció està pensada per a persones contribuents que obtenen rendiments del treball derivats d’una relació laboral o estatutària, sempre que se situïn dins de determinats llindars.
Podran aplicar aquesta deducció les persones que compleixin simultàniament aquestes condicions:
- Rendiments íntegres del treball inferiors a 20.048,45 euros anuals.
- Absència d’altres rendes (excloses les exemptes) superiors a 6.500 euros anuals.
Com funciona la deducció?
La deducció no és lineal per a tots els imports. La norma estableix dos trams clarament diferenciats:
- Rendiments del treball iguals o inferiors a 17.094 euros anuals → Deducció fixa de 590,89 euros.
- Rendiments entre 17.094 i 20.048,45 euros → La deducció es redueix progressivament.
Es calcula restant a 590,89 euros el resultat de multiplicar per 0,2 la diferència entre els rendiments del treball i 17.094 euros.
On s’aplica la deducció a l’IRPF?
La deducció actua sobre la quota líquida total de l’impost, un cop aplicades les deduccions generals previstes a la normativa de l’IRPF.
Això significa que:
- No redueix la base imposable.
- No afecta el càlcul previ de les retencions.
- Opera en el tram final de l’impost, ajustant el resultat a pagar.
A més, la deducció té un límit: no pot superar la part de la quota que proporcionalment correspongui als rendiments del treball.
Si la quota resultant és baixa, la deducció pot quedar limitada.
Què passa amb les retencions durant l’any?
Tot i que la deducció té efectes des de l’1 de gener de 2026, durant l’any poden haver-se practicat retencions d’IRPF a la nòmina, en funció de la situació personal i familiar.
La regularització es produeix, si escau, en presentar la declaració de l’IRPF, on s’aplica la deducció i s’ajusta el resultat final.
Atenció. El fet que hi hagi retencions no significa que es perdi la neutralització de l’IRPF; l’ajust es produeix en la declaració.
