Cantina, menjador, tiquet restaurant o dieta en metàl·lic. Quatre fórmules diferents que, ben gestionades, poden ser una millora raonable i, mal encaixades, una font constant d’ajustos, conflictes i regularitzacions. Moltes empreses descobreixen que el menjar cotitza quan ja és massa tard.
La normativa laboral no obliga amb caràcter general a pagar el menjar, però en el moment en què l’empresa decideix fer-ho per conveni, acord o simple pràctica, entra en un terreny on cotització, drets adquirits i condicions de treball comencen a entrellaçar-se.
I és aquí on solen aparèixer els problemes.
1. El punt de partida que molts obliden
Excepte en supòsits molt concrets de feines a l’aire lliure amb impossibilitat real de retorn al domicili, l’empresa no està obligada per llei a facilitar menjador ni a pagar dietes.
Això significa que, en la majoria dels casos, el menjar neix com una millora voluntària, no com una obligació legal.
Allò que és voluntari avui pot convertir-se demà en un dret consolidat si no es gestiona amb cura.
2. Quan la millora s’incorpora al “sòl” laboral
Si l’empresa abona una quantitat per al menjar de manera periòdica, homogènia i prolongada en el temps, aquest pagament pot transformar-se en una condició més beneficiosa, fins i tot encara que no consti expressament en el contracte.
En aquest moment, el menjar deixa de ser una concessió discrecional i passa a formar part de l’equilibri contractual.
L’antiguitat del pagament pesa més que el seu import. Quantitats petites, si són estables, consoliden drets.
3. L’error més freqüent: confondre IRPF amb cotització
Un dels equívocs més habituals és pensar que, si una dieta està exempta d’IRPF fins a un determinat límit, automàticament queda fora de cotització.
No és així.
Pot estar exempta d’IRPF
I, al mateix temps, cotitzar a la Seguretat Social
Això passa, per exemple, quan el menjar es paga a persones que treballen al seu centre habitual o lloc de residència, encara que el conveni l’anomeni “dieta”.
L’exempció fiscal no comporta l’exempció de cotització. Són plans diferents.
4. El factor decisiu no és l’import, sinó el lloc
La clau per determinar si el menjar cotitza no sol estar en quant es paga, sinó en on es presta el treball.
Desplaçament real fora del centre habitual → no cotitza (amb límits).
Treball en centre habitual o residència → sí cotitza.
Per això, dos treballadors que cobren exactament el mateix poden tenir un tractament diferent.
Anomenar “dieta” un pagament no en canvia la naturalesa si no existeix un desplaçament efectiu.
5. Cantina, menjador o tiquet restaurant
Des del punt de vista jurídic, no és el mateix:
Facilitar un servei de menjador o cantina
Lliurar un tiquet restaurant
Abonar una quantitat en metàl·lic
El sistema escollit influeix en:
La percepció del treballador
La consolidació del dret
La facilitat per modificar o substituir la millora
Per exemple, substituir el tiquet per cantina sol considerar-se una modificació neutra, sempre que no suposi una pèrdua econòmica real.
Canviar el format és més senzill que eliminar el benefici, però no tot canvi és innocu.
6. Modificar o eliminar el menjar no és una decisió menor
Quan el menjar s’ha consolidat com a condició més beneficiosa, només es pot modificar o suprimir si concorren causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives, i seguint el procediment legal.
No n’hi ha prou amb al·legar “reorganització” o “política interna”.
Eliminar el menjar sense procediment sol acabar en reclamació individual o conflicte col·lectiu.
7. El paper del conveni col·lectiu
Alguns convenis reconeixen expressament una compensació per menjar en jornada partida. No obstant això, el conveni no pot alterar el règim de cotització, que ve imposat per la normativa de la Seguretat Social.
Així, pot passar que:
El conveni obligui a pagar
La dieta estigui parcialment exempta d’IRPF
Però cotitzi íntegrament
Complir el conveni no eximeix de complir les regles de cotització.
8. Inspecció de Treball i Seguretat Social
En actuacions inspectores, el menjar sol analitzar-se quan concorren aquestes circumstàncies:
Pagaments fixos i mensuals sense justificació de desplaçament
Imports idèntics cada dia
Absència de control o documentació
Confusió entre conceptes salarials i extrasalarials
La regularització sol arribar acompanyada de recàrrecs.
El menjar és un dels conceptes “petits” que més ajustos genera quan s’acumulen anys.
El menjar pot ser una millora raonable, una eina de conciliació o un incentiu organitzatiu. Però mal dissenyat, es converteix en salari encobert, dret consolidat o base de cotització oblidada. Revisar-ho a temps permet:
Evitar regularitzacions
Mantenir la millora sense riscos
Ordenar la política retributiva
Quan el menjar es paga sense preguntar-se per què, com i a qui, la resposta sol arribar en forma de liquidació.
Poden posar-se en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir al respecte.
