En el complex món de la Seguretat Social, a vegades es donen situacions en què els temps no encaixen com ho haurien de fer. Un exemple clar és el que ocorre quan una persona està de baixa mèdica (incapacitat temporal, IT) i, de sobte, se li reconeix també una incapacitat permanent total (IPT) amb efectes retroactius que trepitgen aquest mateix període. Què passa llavors? Es poden cobrar les dues? La Seguretat Social ha d’aplicar d’ofici la de menor quantia?
El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 27 de febrer de 2025 (Rec. 5804/2022), acaba de recordar una doctrina clau: quan coincideixen IT i una IPT, el treballador pot optar per la prestació que li resulti més favorable, i no està obligat a quedar-se amb l’opció de menor import només perquè així ho decideixi l’administració.
Què ha dit el Suprem?
El cas resolt no és rar:
- Una treballadora estava en situació d’IT per malalties relacionades amb la seva professió habitual.
- Temps després, i després d’una llarga batalla judicial, se li va reconèixer també una IPT amb efectes retroactius, és a dir, amb data anterior a la baixa mèdica.
- L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va entendre que, en existir aquesta retroactivitat, la IT “desapareixia” per a aquest període i que només es podia pagar la IPT.
- Però la treballadora ja havia guanyat un procediment anterior que reconeixia el seu dret a la IT en aquest mateix interval.
El Suprem entra en escena, i ho deixa molt clar: no es poden cobrar alhora dues prestacions que cobreixen la mateixa pèrdua d’ingressos, però sí que es pot triar entre l’una o l’altra.
Fonament legal: regla d’incompatibilitat, però amb opció del beneficiari
La regla general en el sistema de Seguretat Social és que no es pot protegir la mateixa renda dues vegades. Això és: si dues prestacions tenen la mateixa finalitat de substitució (en aquest cas, la del salari perdut), són incompatibles.
Fins aquí, tot és lògic.
No obstant això, l’article 163 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), encara que no esmenta específicament els casos en els quals una prestació és un subsidi (com la IT) i l’altra una pensió (com la IPT), sí que permet al beneficiari optar per la que més li convingui.
I aquesta és la clau que subratlla el Tribunal Suprem: si el treballador prefereix mantenir la IT per ser més beneficiosa econòmicament, pot fer-ho. I en aquest cas, la Seguretat Social ha de descomptar el que ja s’hagués cobrat de la IPT.
Per què és important aquesta sentència?
Perquè trenca amb una pràctica bastant comuna de l’INSS, que, davant de situacions de coincidència, tendeix a aplicar automàticament la prestació de menor quantia, anul·lant els efectes de l’altra sense marge perquè l’afectat decideixi.
I perquè reforça el dret dels treballadors a rebre el que veritablement els correspon, sobretot en processos complexos en els quals una prestació es reconeix judicialment temps després.
Què han de tenir en compte les empreses?
- Revisar casos d’empleats que hagin passat per processos llargs de baixa mèdica seguits de reconeixement judicial d’incapacitat. Pot haver-hi situacions en què aquesta sentència sigui aplicable i hi hagi dret a reclamar diferències.
- Informar els treballadors sobre el seu dret d’opció quan concorrin IT i IPT reconegudes amb dates coincidents.
- Evitar acceptar resolucions de l’INSS sense valorar l’impacte econòmic real per al treballador.
- Revisar quina prestació ha generat més ingressos nets i si hi ha hagut descomptes creuats.
El Tribunal Suprem ho ha deixat clar: no es tracta de cobrar el doble, sinó de triar bé.
Si algú es troba cobrant una IT i després li reconeixen una IPT amb efectes anteriors, pot optar per continuar cobrant la IT si el beneficia més, sempre que s’ajustin les quantitats ja abonades.
En un entorn on les prestacions socials són l’única sustentació de molts treballadors, aquesta sentència reafirma un principi bàsic: primer, les persones.
