Amb motiu de la publicació del Reial decret llei 7/2021, de 27 d’abril, de transposició de directives de la Unió Europea en les matèries de competència, prevenció del blanqueig de capitals, entitats de crèdit, telecomunicacions, mesures tributàries, prevenció i reparació de danys mediambientals, desplaçament de treballadors en la prestació de serveis transnacionals i defensa dels consumidors, es produeixen modificacions rellevants en la normativa de protecció al consumidor, a partir del dia 1 de gener de 2022.
Quins són els nous terminis de garantia?
La novetat introduïda més important és que la garantia legal mínima dels productes s’amplia de dos a tres anys. Pel que fa als productes de segona mà, la garantia també s’amplia i aquesta serà acordada pel comprador i el venedor, la qual podrà ser menor a un període de tres anys, però en cap cas podrà ser inferior a un any.
D’altra banda, el període de garantia dels serveis i continguts digitals serà de dos anys, encara que d’aquesta regulació queden exclosos els programes lliures i de codi obert (software).
Complementàriament a l’ampliació del termini de garantia dels productes, també s’introdueix l’increment del termini d’inversió de la càrrega de la prova per a acreditar la manca de conformitat, de sis mesos a dos anys. Per als productes de segona mà, haurà de pactar-se entre les parts que, en cap cas, podrà ser inferior a un any.
Per a continguts o serveis digitals aquest termini serà d’un any com a mínim. Passats aquests terminis, serà la persona consumidora qui haurà de demostrar que el defecte ja era present en l’origen.
A part, la nova norma estableix també que el consumidor tindrà dret a triar entre la reparació, la substitució, reducció del preu o reemborsament i -en cas de reemborsament- aquest haurà d’abonar-se en un termini màxim de 14 dies des de la seva reclamació. En tot cas, les mesures per a corregir la falta de conformitat hauran de ser gratuïtes per al consumidor i, a més, s’hauran de dur a terme en un termini raonable.
Finalment, també s’amplia de cinc a deu anys el temps mínim que els fabricants hauran de garantir les peces de recanvi, des que el producte deixa de fabricar-se.
¿A quins consumidors afecten aquestes garanties?
Seguint el què descriu l’article 1 de la Llei 26/1984, de 19 de juliol, General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, són consumidors o usuaris les persones físiques o jurídiques que adquireixen, utilitzen o gaudeixen béns mobles o immobles, productes, serveis, activitats o funcions com a destinataris finals.
Així doncs, en el cas que els béns es venguin a destinataris finals els productes hauran de comptar amb 3 anys de garantia. No obstant això, segons l’apartat 3 d’aquest article, les persones que adquireixin, emmagatzemin, utilitzin o consumeixin béns o serveis, amb la finalitat d’integrar-los en processos tercers no seran considerats consumidors o destinataris finals, per tant, la venda a professionals que no reuneixin la condició de destinatari final no s’aplicaran tals terminis ampliats de garantia i es regirà per les condicions de garantia comercial que s’acordin entre les parts.
D’altra banda, el consumidor podrà reclamar tant al fabricador, importador, venedor com al subministrador de productes o serveis, ja que segons l’article 27 de la Llei de Defensa de consumidors i usuaris, aquests han de respondre a l’origen, identitat i idoneïtat dels productes o serveis oferts.
No obstant això, segons l’apartat c) d’aquest mateix article, en el cas que el producte estigui envasat, etiquetat o tancat amb tancament íntegre, respon la signatura o raó social que figuri en la seva etiqueta o publicitat, podent eximir-se d’aquesta responsabilitat aquests primers, en el cas que provin la seva falsificació o manipulació.
